Carlo porcedda sardu

Bisada mia est – Martin Luther King (1963) – de Carlo Porcedda

Seu Prexau de intrai impari cun bosàterus in custa chi at a passai a sa stòria po essi sa prus amostada manna de libertadi in sa stòria de custa natzioni.

Centu annus a oi unu grandu americanu, a s`umbra de chi si ndi pesaus imoi, iat sinnau su Proclamu asuba de s`Emancipatzioni. Custu decretu de fundamentali importàntzia est arribau che una grandu luxi de spèddiu po milionis de scraus Nieddus chi fiant stètius abruxaus in su fogadoni de s`ingiustìtzia interessosa. Ndi fut arribada che unu obresciori a allumiai su noti nieddu de sa malesa.

Ma passaus cent`annus, su Nieddu no est lìberu ncora; centu annus apustis, sa vida de su Nieddu est ancora siddada me is cipus de s`arrinconadura e de is cadenas de su sceru; centu annus apustis, su Nieddu bivit in d-un’ìsola de poberesa assobada in d-un’ocèanu de arrichesa materiali; centu annus apustis su nieddu abarrat ncora in s’oru de sa sotziedadi americana e s’agatat disterrau in sa terra cosa sua etotu.

Po custu ndi seus benius innoi, oi, po arrapresentai sa bragùngia de sa conditzioni nosta. Iaus a podi nai ca seus benius a sa capitali de sa natzioni po incasciai unu assènniu. Candu is architetus de sa repùblica iant scritu is fueddus artus de sa Costitutzioni de Indipendèntzia, iant sinnau unu “apu a pagai” de chi dònnia americanu s’iat essi fatu eredi. Custu “apu a pagai” permitiat chi totus is òminis, ellus, is Nieddus che is Arbus, iant a ai gosau de is printzìpius fundamentalis de sa vida, de sa libertadi de sa circa de sa cuntentesa.

Craru est chi, oi, s’Amèrica est a dèpidu de custu “apu a pagai” po su chi arriguardat is tzitadinus de colori. Intamis de poderai fueddu asuba de custu òbrigu sacru, s’Amèrica at donau a donnia Nieddu unu assènniu frassu; unu assènniu chi portat scritu: “spaciau su dinai”. Nosu s’arrefudaus de crei chi su dinai siat spaciau me is grandus magasinus de is oportunidadis chi podit donai custa natzioni. E est po custu chi seus innoi a incasciai custu assènniu, unu assènniu chi s’at a donai, amostendi-ddu, is arrichesas de sa libertadi e da sa garantzia de giustìtzia.

Seus benius in custu santuàriu po arregordai a s’Amèrica su fieru apretu de su momentu nostu. No seus in s’ora chi si potziaus permiti de lassai scidrai sa cosa o chi s’asseliaus a bii is mudamentus passu passu. Custa est s’ora de realisai is promissas de sa democratzia; custa est s’ora de si-ndi stesiai de su scuriu e de sa angustiosa baddi de s’arrinconadura po sighii su mori luxenti de sa giustìtzia; custa est s’ora de nd’atziai sa natzioni nosta de is arenas suspigenti de s’ingiustìtzia de arratza po lompi a su fundu siguru de sa amigàntztia intra paris; custa est s’ora de donai diaderus giustìtzia a totus is fillus de Deus.

Iat a essi sa fini de custa natzioni su no cumprendi s’apretu de intervenni oi etotu. Cust’istadi allupadora de sa giusta arroscidura de is Nieddus no at a agabai finas a candu no at a essi arribau unu atòngiu spretadori de libertadi e ugualidadi.

Su 1963 no est una fini, ma unu inghitzu. E is chi sperant chi is Nieddus  tèngiant sceti abisòngiu de sciogai unu pagu is tensionis insoru e inguinis si firmint, si-nd’ant a scidai de mala manera chi sa natzioni torrat a essi cumenti chi no fessit sutzèdiu nudda.

No ddoi at a ai in Amèrica ni pausu ni assèliu finas a candu is Nieddus no ant a tenni is deretus de tzitadinus insoru. Is bentus de s’arrempellu ant a sighiri finas a ndi scutullai is fundamentas de sa natzioni nosta, finas a candu no at a obresci sa luxi prena de sa giustìtzia.

Ma nc’at ncora càncua cosa chi mi tocat a nai a sa genti mia chi est benida in s’intrada tèbida de su Palàtziu de Giustìtzia: in custu tretu nostu po fai balli is arrexonis nostas no si depeus amanciai de òperas malas. 

Circheus de no apagnai sa sidi nosta de libertadi bufendi de su càlixi de s’òdiu e de s’annùgiu. S’at a tocai sèmpiri a sighiri su tretu de sa batalla nosta a su livellu artu de sa dinnidadi e de sa disciplina. No depeus permiti chi sa protesta nosta mudit in violèntzia. Nosi depeus poderai sèmpiri me is pitzus de is montis de chi arrespundit a sa violèntzia cun sa fortza de s’ànima.

Custa spantosa militàntzia chi at tocau totu sa comunidadi Niedda no nosi depit carriai de scunfiàntzia asuba de totu sa comunidadi Arba, poita ca medas de is fradis nostus Arbus, nd’est prova sa presèntzia de medas de issus cun nosu oi, funt lòmpius a cumprendi ca sa sorti insoru est liongiada a sa nosta, e funt lòmpius a cumprendi chi sa libertadi insoru est acapiada a-i strintu cun sa libertadi nosta.

No podeus andai ainnatis assolus.

E cumenti moveus ainnatis, depeus afortiai sa cunvincidura de depi sighiri a movi.

No podeus torrai agoa.

Nci funt cussus chi pedint a is chi pedint is deretus tivilis: “Candu eis a essi cuntentus?” No eus a essi cuntentus finas a candu su Nieddu at a essi malassortau de is violèntzias de sa politzia.

No eus a podi essi cuntntus finas a candu is corpus nostus, cansaus de su fadiori de su biaxi, no s’ant a podi pausai me is starias e is albergus de is tzitadis. No eus a essi cuntentus finas a candu is ùnicas mudaduras de conditzioni sotziali cuntzèdias diaderus a is Nieddus funt de passai de unu ghetu e unu ghetu prus mannu.

No eus a essi cuntentus finas a candu is fillus nostus ant a essi privaus de sa dinnidadi insoru po nexi de inditaduras chi narant: “Arreservau a is Arbus”. No eus a essi cuntentus finas a candu is Nieddus de su Mississippi no ant a podi votai e is Nieddus de New York ant a crei de no teni nudda chi ballat sa pena de votai. No no, no seus cuntentus ncora, e no dd’eus a podi essi finas a candu sa giustìtzia no at a curri che s’àcua e su deretu che unu frumi in prena.

No mi ndi seu scarèsciu chi medas de bosàterus funt lòmpius a innoi apustis de tribolatzionis e dificoltadis. Cauncunu de bosàterus nd’est bessiu imoi-imoi de is aposentus strintus de unu presoni. Cancunu de bosàterus ndi benit de logus anca sa pregunta de libertadi nos’at lassau scutullaus de sa stracia de sa persecutzioni e strumbullaus de is bentus tontus de sa brutalidadi de sa politzia. Bosàterus seis is beteranus sa tribulia creativa. Sighei a fai e andai ainnantis cun sa siguresa chi is tribulias no minèscias chi eis e seis bivendi siant su mori de sa Sarvesa.

Torrai a su Mississippi; torrai a Alabama; torrai a su South Carolina; torrai a Geòrgia; torrai a Luisiana, torrai me is bixinaus e is ghetus de is tzitadis de su Nord, scidendi ca in càncua manera custa situatzioni podit mudai, e at a mudai. No nosi lasseus afundai me is baddis de su disisperu.

E est po custu, amigus mius, ca si naru chi, mancai si tochit a cumbati is peus cosas de s’oindii e de s’incras, deu tèngiu sèmpiri ainnantis de mei una bisada. Est una bisada chi tenit arrèxinis chi scorrovant a fundu de sa bisada americana.

Bisada mia est ca una dii custa natzioni si ndi pesit in peis bivendi a fundu sa cunvincidura de su creu su: “Nosu scideus chi custa beridadi siat crara e palesi, chi totus is òminis funt stètius creaus ugalis”.

Bisada mia est chi una dii me is mògorus arrubius de sa Georgia is fillus de is chi a is tempus funt stètius scraus e is fillus de is chi a i is tempus teniant scraus siant bonus a si setzi in sa matessi mesa de fradernidadi.

Bisada mia est chi una dii finas su stadu de su Mississipi, stadu insciustu de oprimidura e ingiustìtzia, mudit in d-un’òasi de libertadi e giustìtzia.

Bisada mia est chi is cuatru fillixeddus mius potzant una dii bivi in d-una natzioni anca no benint giuigaus po su colori de sa carri ma su naturali insoru.

Bisada mia est oi!

Bisada mia est chi una dii, in Alabama, cun is malafitziaus arratzistas suus, cun su guvernadori scobit de is murrus is fueddus “Interpositition” e “Nullification”* (spricadura a fundu), una dii in Alabama is pipius e is pipias a carri niedda potzant essi a manu pigada cun is pipius e is pipias a carri arba, che a fradis e sorris.

Bisada mia est oi!

Bisada mia est ca una dii dònnia baddi siat bantada e dònnia cucureddu e monti siant sbregungius, is logus àspidus siant aparixaus, is logus garronaus aderetzaus e sa gloria de Deus s’at a amostai e totus is biventis, totus impari, nd’ant a essi alluminaus.

Custu est su spèddiu nostu, e custu est su spèddiu chi mi bitu torrendi me is stadus de Giossu.

Cun custa fidi eus a podi stranciai de su monti de su disisperu una pedra de spèddiu. Cun custa fidi eus a mudai is tìrrias tzichirriosas de sa natzioni nosta un d-una grandu sinfonia de fraternidadi. Cun custa fidi eus a podi traballai impari, pregai impari, certai impari, agabbai in presoni impari, si ndi strantaxai po sa libertadi impari, scidendi chi eus a essi lìberus totus una dii.

Cussa at a essi sa dii anca totus is fillus de Deus ant a podi cantai cun pensamentus nous:

natzioni mia, de tui, terra spantosa de libertadi, de tui deu cantu; terra anca ajajus mius funt mortus, terra de balentia de pellegrinus, de dònnia cabada de monti sonit sa libertadi!

E chi s’Amèrica bolit essi una grandu natzioni, custu depit acadessi diaderus.

Sonit duncas sa libertadi de is montis artus de su stadu de New York.

Sonit sa libertadi me Allegheneis de sa Pennsylvania.

Sonit sa libertadi de is cùcurus arbus de nii de is Ròckies de su Colorado.

Sonit sa libertadi de is pendinus de sa California.

Ma no si ddu bastit.

Sonit sa libertadi de sa Stone Mòuntain de sa Geòrgia.

Sonit sa libertadi de sa Lookout Mòuntain de su Tennessee.

Sonit sa libertadi de dònnia monti e montixeddu de su Mississippi. De dònnia pendinu sonit sa libertadi.

E candu at a sonai, e dd’eus a permiti de sonai de dònnia bidda, dònnia tzitadi e dònnia stadu, seus a acostai prus impressi a sa dii anca totus is fillus de Deus, Nieddus e Arbus,  Ebreus e no Ebreus, Catòlicus e Protestantis, s’ant a agatai a manu pigada a cantai cun is fueddus de s’antigu spiritual de is nieddus:

“Lìberus fiamenti! Lìberus fiamenti”

Gràtzias a Deus, seus totus lìberus fiamenti!”

Site Footer