cgil sarda

Lìtera aberta a su segretàriu de sa CGIL (Confederatzioni generali italiana de su traballu)

Miali istimadu, 

est de candu tengu sexi annus ca seu in sa CGIL, ca est sèmpiri stètia che domu mia. A s’imbressi de medas atrus cumpàngius chi funt in sa CSS o in atrus sindacaus sardus, su parri miu est de fai sindacaus europeus e mondialis puru, e po mei no ddoi at problema perunu chi is sardus s’ant a stentai in d-unu sindacau italianu. Is traballadoris si iant a depi ponni totus paris, e ddu depeus nai e fai. 

In s’interis, mi creu ca su PCI e sa CGIL si funt atropelliaus in su connotu, no funt stètius in pentzamentu po sa sceda chi un’istòria si fiat acabada (sa de Togliatti e de sa CGIL de Di Vittorio) e sa sotziedadi fiat pighendi-ndi un’atra bisura, e oindii sa chistioni “natzionali” no mi parit sa pròpia de trint’annus a oi. 

Deu no tengu atza de natzionalista, seu contras a su natzionalismu, perou seu po sa soberania e po su governu de sei. Ondii mi creu fintzas ca depeus essi populistas puru. 

In Sardìnnia totu custu biaxi de cosa andat impari a sa chistioni de sa lìngua, chi is dirigidoris de is sardus ant scadèsciu. Comenti a issus bolit essi sa CGIL? Comenti si podit fai comunicatzioni e comenti feus a ndi pesai una atra bisura de sotziedadi sarda chena de nosi ponni a circai de ndi scabulli sa chistioni de sa lìngua?

Mi parit chi su cumpangiu Peppino Marotto tèniat su propiu pensamentu. 

Po amostu ti-ndi lassu innoi duus contus, unu de sa vida cosa mia e s’atru chi m’at contau unu dirigidori sindacali. 

Tres annus a oi, candu femu cunsilleri comunali a Casteddu, apu atobiau bividoris de Santa Teresa, a Pirri, chi po medas tenit s’atza lègia de is arrugas de Sant’Elia: brutas e lassadas de sei. Candu femu aingiriendi ingunis, totus teniant timoria, poita ca mi biiant comenti a tenni atza de fai su meri in domu allena. Deu ddus bolemu agiudai, ma issus no teniant cunfiantza. Comenti apu inghitzau a fueddai in sardu, totu sa timoria s’est sparèssia. Su sardu est sa sa lìngua nosta e ddoi at prus cunfiantza candu ddoi est su sardu. 

Su de duus contu est unu atòbiu de traballadoris metalmecànicus in is annus otanta. Totus fueddànt in sardu, in s’interis is dirigidoris de s’assemblea fueddànt in italianu. Ma poita? Giai chi seus òminis de su pòpulu poita est chi depeus fueddai s’italianu e no su sardu?

Oindii totu est cambiau, poita ca s’iscola e is famìllias nc’ant stichiu a conca a is pipius chi si depit imparai sceti s’italianu. Ma chi ndi sparessit sa lìngua ndi sparessit unu pòpulu. E chi ndi sparessit su pòpulu ndi sparessit sa Sardìnnia, e no seus agiudendi ni s’Itàlia ni is traballadoris. Poita ca is traballadoris depint difendi su pòpulu. 

Su chi nau deu a su sindacau est de inghitzai unu tretu de arruga a lestru, mancai de un annu oghinou dexeotu mesis, po bortai sa CGIL in d-unu sindacau bilingue. Meda nci bolit? Sa primu cosa, e sa de importu prus mannu, est sa boluntadi, sa gana de ddu fai. Sa CGIL de Bolzano imperat su tedescu. E nosu?

Tui m’as a torrai sceda “ma cali sardu?”. Teneus s’arrespusta pronta: ddoi funt arrègulas de grafia chi funt a cumoni po totus, e teneus fintzas duus o tres istandard po iscriri! E podeus donai sa libertadi a is dirigidoris cosa nosta de iscriri in su chi bolint. E teneus s’arrespusta puru a is atras preguntas tecnicas. 

Tui m’as a torrai a nai: “e is dirigidoris chi no funt bonus a iscriri in sardu?”. Càstia, totus podint imparai. Est prenu de genti chi si ponit a s’imparu de una lìngua allena, e ita nci bolit a imparai su sardu? Teneus una truma de “boluntàrius po sa lìngua sarda” chi podint agiudai. Sa chistioni est sa boluntadi de ndi pesai unu sindacau bilingue. E custu ddu nau puru a sindacaus comenti sa CSS, chi tenit unu giassu sceti in italianu. 

S’atra dii ndi femu chistionendi cun d-unu cumpàngiu de sa CGIL chi fait sindacau cun megus, e issu m’at nau: “deu a fillu miu ddi bollu fai imparai s’ingresu, a ita ddi serbit su sardu?”. Su sardu serbit a essi òmini sardu fieru de ddu essi, cun d-una dinnidadi chi furriat a su pòpulu e a issu puru. Unu pipiu e unu òmini bilingue, sardu e italianu, est prus abistu, ddi benit mellus puru a imparai s’ingresu e calichisiat lìngua allena. 

No boleus incorrai sa Sardìnnia. Giai a s’imbressi: cun d-una dinnidadi de sardu podis fueddai e ti podis arrelatai apari cun is atrus, no smenguendi-ndi sa cultura nosta. Custu d’apu imparau candu nc’apu bìviu in Germània, Frància, Vietnam e Cina, aundi apu circau puru de imparai is lìnguas insoru. Apu bìviu in Itàlia puru, ma sa lìngua dda connoscemu giai. 

Miali istimadu, sciu chi est meda po sa CGIL, su chi apu scritu. Perou su mundu est cambiau meda, e nosu depeus cambiai meda cun issu. 

A si biri,
Arricu (Enrico) Lobina

Leave a reply: